Hi havia una vegada dos joves gegants que vivien molt a prop de Ciutadella i pretenien l'amor d'una al·lota que amb la seva indecisió només feia complicar més les coses a aquells dos enamorats. Com que havien de resoldre així com fos aquella qüestió, els dos pretendents varen decidir que resoldrien el problema amb la seva destresa i, de mutu acord, es varen imposar a realitzar dues obres ciclòpies. Un hauria de construir amb pedres ben tallades i pulides una nau bolcada, i l'altre només amb la força dels seus braços, foradar un pou a prop d'allà, en el pedrègos sòl del pla des Tudons, fins a trobar-hi aigua.
Qui primer acabàs la tasca seria el guanyador del repte i s'enduria com a premi aquella al·lota, que cada nit els festajava quan acabaven la jornada laboral. Dit i fet, els dos joves començaren les seves respectives obres.
Un que era de musculatura molt forta va començar a foradar les durísimes penyes.L'altre arrencava pedres d'una pedrera propera, se les carregava a les espatles, les posava ben col·locades i les col·locava formant una estructura d'aquella estranya nau, amb la carena a l'aire. La feina progressava cada dia. El gegant del pou havia desaparegut ja sota la superficie del sòl i seguia perforant la roca viva i s'enfonsava amb la il·lusió posada en el premi que l'esperava.
El seu rival carregat amb els enormes blocs de pedra, guaitava sovint al forat i comprovava els progressos del seu company.Així cada dia sense aturar-se mai.
-No impota que l'acabis,he guanyat jo:acab de trobar l'aigua!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada