La llegenda del port de maó ( David )

Fa molts d’anys, conten que al port de Maó una parella d’enamorats que s’estimaven molt, es separava pel fet que hi va haver una guerra a Mallorca. Els romans volien conquerir les Illes Balears començant per Mallorca, l’illa més gran.Per tot això tots els homes de les Illes, van haver de partir amb grans vaixells a ajudar els mallorquins. Varen partir deu vaixells, on hi cabien cinquanta persones a cada un, en total cinc-centes persones.

L’al·lota va jurar que esperaria el seu enamorat, i així ho va fer, esperar molt de temps a que els vaixells tornessin.Quan varen tornar molts homes venien ferits, alguns sans, però molts no varen tornar, entre ells en Sebastià, el seu amor. Però ella no va perdre les forces ni les esperances.

Cada dia esperava que arribés un altre vaixell en el qual i viatgés en Sebastià.Com ella, moltes altres dones, algunes amb el seus fills, també esperaven que tornés el seu amor. Molta gent deia que el cas de n’Esperança i en Sebastià era especial, ja que ella no es movia d’una roca, fins que no tornés en Sebastià.En Sebastià no var tornar i ella va morir, o al manco el seu cos.

Molts asseguren que la seva ànima segueix allà i que a vegades, alguns vespres surt per veure si ve algun vaixell al port de Maó i així poder reunir-se una altra vegada amb el seu gran amor.

Legenda de Menorca (Carme)

LA NAVETA DES TUDONS I EL POU DE SA BARRINA

Hi havia una vegada dos joves gegants que vivien molt a prop de Ciutadella i pretenien l'amor d'una al·lota que amb la seva indecisió només feia complicar més les coses a aquells dos enamorats. Com que havien de resoldre així com fos aquella qüestió, els dos pretendents varen decidir que resoldrien el problema amb la seva destresa i, de mutu acord, es varen imposar a realitzar dues obres ciclòpies. Un hauria de construir amb pedres ben tallades i pulides una nau bolcada, i l'altre només amb la força dels seus braços, foradar un pou a prop d'allà, en el pedrègos sòl del pla des Tudons, fins a trobar-hi aigua.

Qui primer acabàs la tasca seria el guanyador del repte i s'enduria com a premi aquella al·lota, que cada nit els festajava quan acabaven la jornada laboral. Dit i fet, els dos joves començaren les seves respectives obres.

Un que era de musculatura molt forta va començar a foradar les durísimes penyes.L'altre arrencava pedres d'una pedrera propera, se les carregava a les espatles, les posava ben col·locades i les col·locava formant una estructura d'aquella estranya nau, amb la carena a l'aire. La feina progressava cada dia. El gegant del pou havia desaparegut ja sota la superficie del sòl i seguia perforant la roca viva i s'enfonsava amb la il·lusió posada en el premi que l'esperava.

El seu rival carregat amb els enormes blocs de pedra, guaitava sovint al forat i comprovava els progressos del seu company.Així cada dia sense aturar-se mai.

En el darrer viatge, carregat amb la pedra que acabaria la seva obra, el gegant de la naveta va guaitar per donar-li la notícia al seu adversari. Des del fons li va arribar la veu alterada i torbada de l'altre gegant:

-No impota que l'acabis,he guanyat jo:acab de trobar l'aigua!!

Tota la noblesa que fins aquell moment, havia emmarcat el singular desafiament, es va esfumar en un segon.Cegat per la gelosia, pres d'una ràbia incontenible,va aixecar la roca damunt el seu cap i la va tirar amb força a l'interior del pou.Un renou eixordador , infernal va semblar emergir de les entranyes de la terra, on va romandre escafat el gegant que havia fet aqull forat.

De l'altre mai més ningú en va sebre res.

Aquesta és la explicació de perquè a la naveta dels Tudons i falta una pedra.Diuen que estroba en el fons del pou, prop d'allà, en el terme de ses Angoixes però ningú no ha estat capaç de treure-la.

La llegenda de la Cova d'en Xoroi

Sa Cova d’en Xoroi es troba a Cala'n Porter (Alaior), al sud de Menorca,
es una cova inmensa i profunda que esta enclavada dins un penya segat.
No es massa normal per la seva situació geogràfica i això la fa molt
misteriosa. Durant segles a estat un molt bon refugi pirata, de
delincuents o contrabandistes.
Actualment de dia es un bar i de nits una discoteca de gran
importancia, on cada estiu hi arriven els millors Dj del moment.
Encara que sigui un paratge espectacular per tots els menorquins i
menorquines la cova d’en Xoroi sempre ha estat un lloc mistic, estrany o
curios i això la fet el bressol d’una emotiva llegenda : La llegenda d’en
Xoroi.
"Conten que fa molts de segles, no es sap com, va arribar a Menorca un
un home de religió musulmana. Aquest, per sobreviure es va dedicar a robar als pagesos de la
zona i va deicidir viure a sa cova, ja que era un bon amagatall perque
ningú el trobàs.
Xoroi era molt bon lladre i en poc temps es va guanyar una gran fama
com a delincuent pels "llocs" de Menorca. Va arribar un moment que
tots els pagesos el buscaven per matar-lo.
Un dia el bandoler va anar a robar a un lloc, alla va poder veure una
al·loteta bellisima de la qual rápidament es va enamorar. Xoroi estigué
molts de dies pensant amb ella, fins que es decidí a raptar-la i
portar-la a la seva cova.
Al dia seguent el bandoler raptà a la joveneta i se la emportà a la
cova. Alla visqueren una gran història d’amor durant molts d'anys.
Un any, arribà el fred hivern, i excepcionalment va nevar a l’illa. Xoroi i
la jove, necessitaven menjar, aixi que Xoroi va anar a robar menjar
per poder sobreviure. Arribà a un lloc i robà queviures,
després fugí rapidament, sense que ningú el vegés, però poques hores després
el pagés del lloc va veure que li havien robat i curiosament va veure les
petjades a la neu del lladre. Rapidament el pages avisà a tota la gent
de que havien trobat la cova del famós bandoler. Tots els pagesos
foren a la cova, per tal de agafar-lo i matar-lo. Els pagesos emprenyats
arribaren a la cova amagada per matar-lo però Xoroi va estimar-se mes
suicidar-se i tirar-se pel penyal abans de ser agafat. Seguidament
la noieta, enamorada, pensà que sense el bandoler es moriria de
tristesa i decidí tirar-se ella també per amor i aixi acaba l’història.
Desde llavors diuen que totes les nits, desde la cova al mar, es poden
sentir els crits de la jove com rompen amb les ones a les roques del
penya-segat."