dijous, 6 de març del 2008

Una mare! (Joana)

Pens que si no fos per 2 persones importants a la meva vida jo no existiria, per això he decidit fer aquesta redacció sobre la meva mare.
Ella des del primer moment va tenir una càrrega damunt ella al decidir tenir-me, ja que havia tengut la seva primera experiència amb el meu germà, però després de 3 anys s'ho va proposar una altra vegada.
Pel que m'ha contat va ser una experiència molt especial.

També mà dit que quan era petita el meu germà sempre estava pendent de mi.
Quan vaig ser un poc més gran la meva mare ens duia al parc a jugar al meu germà i a mi. Sempre ens barallaven i ella sempre ens castigava quan arrivavem a casa darrera la cisterna... El meu germà sempre s'escapava a casa de la veïna.
La meva mare ha estat una persona amb qui he pogut xerrar de moltes coses, una persona amb qui poder-li contar les coses que em procupen. Ella va ser la qui em va ajudar quan vaig tenir 14 anys a passar d'aquelles persones aprofitades, la que any darrere any ha intentat aducar-me, la que m'ensenya com tractar les persones.
Per a mi és la persona que veig casa matí, la que em cuida dia a dia i la que mai no em traïrà.
jo la definiría com una persona que lluitava i lluita per la seva família, perquè tenguem un futur millor, per sortit endavant...
Hi ha persones que no poden tenir una mare per molts de motius que hi ha al món, i jo don gràcies perquè jo l'hagi tenguda al meu costat, que sense una ajuda com ha estat ella no estaría aquí on som. Els ànims que em dóna no els dóna qualsevol persona que coneixes o que tens una amistat, val més un consell d'una mare que no d'una persona que no saps si el dia de demà et traïrà.



Que et podria jo comprar?

Avui en el teu dia del Sant,

si no hi ja prou fortuna en la vida

que per la mare no es pugui comprar!

Quina injustícia de no donar-te res

en aquest sol dia del teu Sant...

A tu que et passes la vida

donant quant hi ha dins teu!

Mare que saps estimar...

Sens pensar en tu!

Mare meva hem dones sempre tot

com las flors boniques de las primaveres.

Ets la llum dels dies

de les nits llargues ets mon camí,

en l’estiu ets aire fresc,

en les llargues nits d’hivern ets abric!

Per això fores escollida

per pacientment nou mesos...

Portar amb tu aquest nadó i amb...

Dolor immens regalar una vida.

Eterna flama de dona i mare,

que en lo llarg de la vida...

Faràs sentir escalfor als teus fills...

Hi encara quant ja siguis cendra.

Per què no hi ha fill ... Que oblidi

fins el final dels dies

aquella sensació dels teus dolços petons,

i aquell calor dels teus braços.

2 comentaris:

c.pericàs ha dit...

Un text molt sentimental! Guarda'l sempre, n'estaràs contenta.

S'ha de revisar la part lingüística urgentment. Imprimi'l i el revisarem.

c.pericàs ha dit...

Bona feina. Sempre et sentiràs orgullosa d'haver dedicat aquestes paraules a la persona més especial que tenim. Tu qualque dia també ho seràs!