dijous, 9 d’octubre del 2008

Una cançó'



Un día llega, mira calma mi Peter Pan hoy amenaza aquí hay poco que hacer
me siento como en otra plaza en la de estar solito en casa
será culpa de tu piel será que me habré echo mayor
Que algo nuevo ha tocado este botón para que Peter se largue y tal vez viva ahora mejor
más a gusto y mas tranquilo en mi interior que campanilla te cuide y te guarde
a veces gritas des de el cielo queriendo destrozar mi calma vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma si te vas muy bien llevate la parte que me sobra a mi
Si te marchas viviré con la paz que necesito.Y tanto ansié
Mas un buen dia junto a mi parecía que quería quedarse aquí no había manera de echarle
si Peter no se quiere ir la soledad después querrá vivir en mi la vida tiene sus fases, sus fases
a veces gritas des de el cielo queriendo destrozar mi calma vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul ahora me gritas des de el cielo pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada parece que el amor me calma.. a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma vas persiguiendo como un trueno para darme ese relámpago azul
ahora me gritas des de el cielo pero te encuentras con mi alma conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma cuando te marches creceré recorriendo tantas partes que olvide y mi tiempo ya lo ves tengo espacio y es el momento de crecer si te machas viviré
con la paz que necesito y tanto ansie espero que no vuelva más que se quede tranquilito como esta que ya tuvo bastante fue tiempo para no olvidar la zona mala quiere ahora descansar
que campanilla te cuide y te guarde.

http://www.youtube.com/watch?v=EodF5ws7pMY&feature=related

dilluns, 26 de maig del 2008

La llegenda del port de maó ( David )

Fa molts d’anys, conten que al port de Maó una parella d’enamorats que s’estimaven molt, es separava pel fet que hi va haver una guerra a Mallorca. Els romans volien conquerir les Illes Balears començant per Mallorca, l’illa més gran.Per tot això tots els homes de les Illes, van haver de partir amb grans vaixells a ajudar els mallorquins. Varen partir deu vaixells, on hi cabien cinquanta persones a cada un, en total cinc-centes persones.

L’al·lota va jurar que esperaria el seu enamorat, i així ho va fer, esperar molt de temps a que els vaixells tornessin.Quan varen tornar molts homes venien ferits, alguns sans, però molts no varen tornar, entre ells en Sebastià, el seu amor. Però ella no va perdre les forces ni les esperances.

Cada dia esperava que arribés un altre vaixell en el qual i viatgés en Sebastià.Com ella, moltes altres dones, algunes amb el seus fills, també esperaven que tornés el seu amor. Molta gent deia que el cas de n’Esperança i en Sebastià era especial, ja que ella no es movia d’una roca, fins que no tornés en Sebastià.En Sebastià no var tornar i ella va morir, o al manco el seu cos.

Molts asseguren que la seva ànima segueix allà i que a vegades, alguns vespres surt per veure si ve algun vaixell al port de Maó i així poder reunir-se una altra vegada amb el seu gran amor.



diumenge, 25 de maig del 2008

Legenda de Menorca (Carme)

LA NAVETA DES TUDONS I EL POU DE SA BARRINA



Hi havia una vegada dos joves gegants que vivien molt a prop de Ciutadella i pretenien l'amor d'una al·lota que amb la seva indecisió només feia complicar més les coses a aquells dos enamorats. Com que havien de resoldre així com fos aquella qüestió, els dos pretendents varen decidir que resoldrien el problema amb la seva destresa i, de mutu acord, es varen imposar a realitzar dues obres ciclòpies. Un hauria de construir amb pedres ben tallades i pulides una nau bolcada, i l'altre només amb la força dels seus braços, foradar un pou a prop d'allà, en el pedrègos sòl del pla des Tudons, fins a trobar-hi aigua.



Qui primer acabàs la tasca seria el guanyador del repte i s'enduria com a premi aquella al·lota, que cada nit els festajava quan acabaven la jornada laboral. Dit i fet, els dos joves començaren les seves respectives obres.





Un que era de musculatura molt forta va començar a foradar les durísimes penyes.L'altre arrencava pedres d'una pedrera propera, se les carregava a les espatles, les posava ben col·locades i les col·locava formant una estructura d'aquella estranya nau, amb la carena a l'aire. La feina progressava cada dia. El gegant del pou havia desaparegut ja sota la superficie del sòl i seguia perforant la roca viva i s'enfonsava amb la il·lusió posada en el premi que l'esperava.




El seu rival carregat amb els enormes blocs de pedra, guaitava sovint al forat i comprovava els progressos del seu company.Així cada dia sense aturar-se mai.

En el darrer viatge, carregat amb la pedra que acabaria la seva obra, el gegant de la naveta va guaitar per donar-li la notícia al seu adversari. Des del fons li va arribar la veu alterada i torbada de l'altre gegant:




-No impota que l'acabis,he guanyat jo:acab de trobar l'aigua!!



Tota la noblesa que fins aquell moment, havia emmarcat el singular desafiament, es va esfumar en un segon.Cegat per la gelosia, pres d'una ràbia incontenible,va aixecar la roca damunt el seu cap i la va tirar amb força a l'interior del pou.Un renou eixordador , infernal va semblar emergir de les entranyes de la terra, on va romandre escafat el gegant que havia fet aqull forat.



De l'altre mai més ningú en va sebre res.




Aquesta és la explicació de perquè a la naveta dels Tudons i falta una pedra.Diuen que estroba en el fons del pou, prop d'allà, en el terme de ses Angoixes però ningú no ha estat capaç de treure-la.




dijous, 22 de maig del 2008

La llegenda de la Cova d'en Xoroi

Sa Cova d’en Xoroi es troba a Cala'n Porter (Alaior), al sud de Menorca,
es una cova inmensa i profunda que esta enclavada dins un penya segat.
No es massa normal per la seva situació geogràfica i això la fa molt
misteriosa. Durant segles a estat un molt bon refugi pirata, de
delincuents o contrabandistes.
Actualment de dia es un bar i de nits una discoteca de gran
importancia, on cada estiu hi arriven els millors Dj del moment.
Encara que sigui un paratge espectacular per tots els menorquins i
menorquines la cova d’en Xoroi sempre ha estat un lloc mistic, estrany o
curios i això la fet el bressol d’una emotiva llegenda : La llegenda d’en
Xoroi.
"Conten que fa molts de segles, no es sap com, va arribar a Menorca un
un home de religió musulmana. Aquest, per sobreviure es va dedicar a robar als pagesos de la
zona i va deicidir viure a sa cova, ja que era un bon amagatall perque
ningú el trobàs.
Xoroi era molt bon lladre i en poc temps es va guanyar una gran fama
com a delincuent pels "llocs" de Menorca. Va arribar un moment que
tots els pagesos el buscaven per matar-lo.
Un dia el bandoler va anar a robar a un lloc, alla va poder veure una
al·loteta bellisima de la qual rápidament es va enamorar. Xoroi estigué
molts de dies pensant amb ella, fins que es decidí a raptar-la i
portar-la a la seva cova.
Al dia seguent el bandoler raptà a la joveneta i se la emportà a la
cova. Alla visqueren una gran història d’amor durant molts d'anys.
Un any, arribà el fred hivern, i excepcionalment va nevar a l’illa. Xoroi i
la jove, necessitaven menjar, aixi que Xoroi va anar a robar menjar
per poder sobreviure. Arribà a un lloc i robà queviures,
després fugí rapidament, sense que ningú el vegés, però poques hores després
el pagés del lloc va veure que li havien robat i curiosament va veure les
petjades a la neu del lladre. Rapidament el pages avisà a tota la gent
de que havien trobat la cova del famós bandoler. Tots els pagesos
foren a la cova, per tal de agafar-lo i matar-lo. Els pagesos emprenyats
arribaren a la cova amagada per matar-lo però Xoroi va estimar-se mes
suicidar-se i tirar-se pel penyal abans de ser agafat. Seguidament
la noieta, enamorada, pensà que sense el bandoler es moriria de
tristesa i decidí tirar-se ella també per amor i aixi acaba l’història.
Desde llavors diuen que totes les nits, desde la cova al mar, es poden
sentir els crits de la jove com rompen amb les ones a les roques del
penya-segat."

dilluns, 28 d’abril del 2008

Far de Favaritx (Toni Ballester)



EL paissatge de Favàritx representa miticament la fi del mon, i essta definic com un dels més sobrenaturals de l'illa de Menorca.




Aquest cap solitari, esposat als temporals de la tramuntana, es un dels llocs gelogicament mes entic de l'illa, entre les pissares es poden trobar fossils de les primers sers que varen habitar aques lloc, també es poden trobar crustasis i anells marins que estan alla desde fa uns cuants milions d'anys.




En aquest lloc flota una vibració especialque fa que els dies de lluna plena, quant ses pedres de pissarra adquireixen un facinant to platejat enmig de la soledad rocosa. No hi ha a Menorca altre paisatge com aquest,m la sevservei de inspiracio positiva per l'artistica

Introducció (Toni Ballester)




El el passat dijous 17 i divendres 18 d' abril els alumnes de 3er i 4rt de diversificació varen anar de viatge a Menorca.

El primer dia vàrem visitar:

El mati una visita guiada a la fortificació de La Mola. Després vàrem anar a fer la volta pel port de Maó amb l'autobús i després vàrem anar a dinar per Maó.

El capvespre vàrem anar a visitar el Far de Favaritx; després anàrem a una finca que es deia "Horts de Sant Patrici" on ens varen explicar com es feia el vi i el formatge. Ens prepararen una petita degustació, i per acabar vàrem fer una visita a la "naveta des Tudons" que és un lloc molt ben conservat de l'epoca prehistòrica.

El segon dia vàrem anar a visitar:

El mati l'Albufera d'es Grau on vam veure un vídeo i vàrem anar a fer una volta.Després visitàrem la Taula de Torralba que és un altre monument de la prehisòria molt ben conservat i per acabar les visites pujàrem a "El Toro" punt méss alt de l'illa de Menorca.

El migdia dinàrem a l'hotel i férem una petita volta per Ciutadella i a les quatre del capvespre partíremr cap a Maó per agafar el vaixell que va sortir dues hores abans perquè hi va haver temporal.



diumenge, 27 d’abril del 2008

Hort Sant Patrici (Joana)


Hort
Sant
Patrici



“Una empresa petita i familiar principalment fan elaboració de formatge ja que també s'han endinsat dins el món del vi.”

És una tradició familiar petita, només varen començar amb l’elaboració de formatge, ja que també s'han involucrat dins els vins. Feia aproximadament 8 anys que intentaven fer un agroturisma, els queda poc per posar-lo en funcionament.

Al maig de 2003 van organitzar una galeria d'escultures amb l'objectiu de crear un espai obert i natural que utilitzés un llenguatge universal, l'art, per a mostrar als visitants els valors naturals de Menorca com Reserva de la Biosfera. Les deu escultures que estan amatents al llarg del jardí van ser treballades en marbrel de Carrara en la pròpia finca durant més de 20 dies.. Els procedència dels artistes va ser bastant heterogènia, des d'Itàlia fins a Haití, passant per Corea, Egipte, Romania, Macael, València i Mallorca.


La seva especialidat és el formatge, aquest es eleborat amb llet crua de vaca i recent munyida,necessiten 1000l de llet diaris.

Per obtenir-la no munyen les vaques si no que és de forma tradicional i manual.

La llet passa per moltes fases i la seva maquinària és d'acer inoxidable per questions sanitàries.

El modelat es realitza embutxacant la quallada en un llenç de cotó, denominat "fogasser", suspenent-lo pels seus quatre vèrtes. Col·locat aquest damunt una taula, es procedeix a eliminar-li el sèrum i donar cohesió a la massa, per premsat manual, lligant-lo amb un cordell cridat "lligam".



Després es col·loca en una premsadora.














Aquesta que hi ha a la fotografia
és antiga.

La llet passa per moltes fases i la seva maquinària és d'acer inoxidable per qüestions sanitàries.

Després del premsat, el formatge s'introdueix en salmuera i posteriorment és traslladat a locals ventilats, on s'oreja i comença el desenvolupament de la flora superficial, podent passar després a les caves de maduració.



La maduració del Formatge Mahón-Menorca es realitza en aquestes caves de maduració, on el formatge rep el tractament d'escorça tradicional, consistent en una sèrie de voltejos i untades d'oli i pebre, el que li atorga el seu característic color.

La vinya.

Ells també van decidir plantar 3 varietats de rem per intentar fer un vi de calidat,els tres tipus són: el merlot, la cabernet sauvignon i la sirah.

El rem per començar la seva fabricació ha d'entrar sa i ben triat a l'hort, si el rem està a 12Cº no es fermenta.

Quan el rem esta classificat passa directament als dipòsits.


Dipòsits.


Per fermentar ha de tenir un nivell prou alta ja
que en el laboratori es fan controls constantment.



El color del vi prove del rem i el gra.








Bodegues.






Gàbia de les botelles.






Màquina de embotellament.


La bodega té una olor intensa dels diposits i el vi tan peculiar.

dijous, 24 d’abril del 2008

LA NAVETA DELS TUDONS (Carme)



"Sa naveta" és un monument funerari de Menorca situada abans d'arribar a Ciutadella. Són llocs on la gent dipositava les restes humanes dels seus. Es pot asegurar que son de origen pretalaiotiques.
Normalment les navetes estaven situades als afores dels pobles. Es pensa de que tots empraven la mateixa naveta per enterrar.

La seva forma és de nau invertida. Les més antigues tenen una forma circular ja que amb el temps s'ha anat construint amb formes allargades. Té una llargària de 13'6 m y una amplària de 6'40 m.




Per realitzar la naveta van emprar uns blocs molts grossos i molt ben tellats, els blocs estan ben encaixats sense emprar ciment.

S'hi pot entrar per una porta molt petita.









Les navetes tenen dues plantes:una situada a nivell del terra i l'altra damunt, on s'hi pot anar per un orifici obert pel sostre.


Abans de anar-nos ens vàrem fer una foto de grup, per un gran record inoblidable.



El Toro (Antònia)






El Toro es la muntanya mes
gran de Menorca.
Es visible de qualsevol lloc de
l'illa i tambe desde la mar.
Esta el centre de l'illa i la seva altura
es de 359 metres.
Desde ella es pot veure la superficie
total de 700 km2 de l'illa i en dies clar
es veu la costa de Mallorca.
El nom de Toro ve d'al-Thor en arab
que significa"el cim".
Te unes vistes especteculars.

PARC NATURAL DE S' ALBUFERA DES GRAU



El Parc Natural es troba dins l' àrea geogràfica de Tramuntana a Menorca. Aquesta zona es caracteritza sobretot per la vegetació i la fauna.
La vegetació pontencial de la zona correspondria principalment a l' ullastrar i, en segon terme a l' alzinar. L' ullastrar ocupa totes les zones interiors del Parc Natural, principalement als costers més secs. Forma una comunitat densa i espessa on l' ullastre és l' arbre dominant i l'acompanyen espècies com la mata, l' aladern o la mula.
A les zones de major humitat trobem petites clapes d' alzinar.
El Socarell és un conjunt de plantes espinoses que trobem a prop de la mar i als illots.
A l' àmbit del Parc Natural les trobem principalment a la vorera de la mar, entre Favàritx i Mongofra. Formen la comunitat vegetal amb major proporció de plantes endèmiques.
La fauna.
La diverstitat d' aus i la presència d' importants zones humides és un dels valors fonamentals del Parc Natural. Espècies aquàtiques com anàctides, fotges, agrons, cagaires; rapinyaires com l' àguila peixatera, el milà o el soter; són només un exemple d' algunes de les aus més característiques que hi podem trobar.
Quant als amfibis , poc abundants, destaca la presència de granots i calàpets als torrents i basses temporals.
La sargantana balear es l' únic vertebrat terrestre que ha quedat anterior a l' arribada de l' home a les illes, i s' ha anat diferenciant a cada illot, constituint poblacions úniques en el món. En el Parc Natural la trobem a l' illa de Colom, els illots d' Addaia i l' illot d' en Mel, tots ells declarats en l' actualitat reserves naturals.